Mites grecs

No sempre he estat partidari de llegir els pròlegs abans que el llibre, però en aquesta versió tan encertada dels Mites grecs el prologuista Pau Sabaté hi toca de ple. I molt especialment per corroborar el deute que la nostra cultura té amb aquests mites, amb la cosmogonia que durant segles inundà la Mediterrània, quan diu que «aquest llibre fa que els déus i herois dels grecs siguin nostres […] els converteix, sense desvirtuar-los, en personatges dels nostres temps, figures que podem entendre i amb les quals ens podem identificar». I aquesta és, a parer meu, la clau d’aquest nou volum que l’editorial Inuk ens posa a les mans.

L’edició, amb el text a càrrec de Meritxell Blay Boquera (Montbrió del Camp, 1977) i il·lustracions del valencià Jotaká (Juan Carlos Viñas Ballesteros, 1987), amb tapa dura i mida generosa, ens ofereix un relat cronològic de l’Olimp, des de Cronos, amb tots els déus i deesses que d’una o altra manera hi van tenir relació.

És així com tenim Zeus o Gea, dels quals se’ns relaten les virtuts i faltes amb un text contundent, de molt fàcil lectura, i que usa el diàleg com a recurs per fer-lo de molt bon passar. Meritxell Blay ens il·lustra sense enfarfegar, ens va enfilant, talment fos Ariadna, una cosmogonia, massa vegades patint d’excés d’academicisme, per fer-la comprensible per a la majoria de mortals. Les il·lustracions de Jotaká, generoses en el color i l’espai, ressalten els elements simbòlics de cada déu o deessa per facilitar-ne una comprensió visual molt contemporània.

Un llibre necessari, de molt fàcil lectura oral, que pot ser clau per comprendre que, com bé diu l’autora al final del llibre, «Encara que ara sembli que (els déus) ja no baixin a la terra des de fa molt, són a tot arreu». I només que sigui per pagar part del deute que tenim amb tot aquest passat cultural, val la pena gaudir d’aquests relats per saber d’on venim.

NarrativaLiteratura de tradició