Mosaic

Mosaic és un llibre d’aquells que alguns anomenen inspirational, destinat a identificar dificultats i superar-les. Si aquest inici us fa abandonar la crítica, espereu. El tàndem De la Peña-Luyken –sense oblidar la magnífica traducció de Lucchetti– ha creat un bell al·legat contra les etiquetes i a favor de la tria lliure del propi camí que bé mereix una segona ullada més enllà dels prejudicis.

L’àlbum narra les vides de sis nens que creixen per explotar aquell talent que duien dins, ben amagat. El narrador, un nosaltres tan omniscient que fins i tot coneix el futur dels protagonistes i que sembla incloure’ns també als adults que acompanyem en la lectura, s’adreça als sis nens animant-los a explorar totes les possibilitats que la vida els ofereix.

El text, maquetat com un poema de mètrica lliure i sense rima, té una musicalitat facilitada per la mateixa composició i per la repetició de certs segments. A més, en ocasions puntuals mostra una espurna de bellesa amb metàfores inesperades.

La coberta, més enllà de citar els premis que avalen els autors, ens intriga amb un títol, Mosaic, amb connotacions diferents del patchwork original, i aquí, així com en la musicalitat esmentada, és on es nota l’ofici de Lucchetti.

Coberta, guardes i interior juguen gràficament amb els pedaços o tessel·les que componen el mosaic, amb un joc cromàtic potent i canviant que reforça la idea de destí encara sense embastar. De la il·lustració cal destacar la diversitat de colors i faccions dels protagonistes, infreqüent en la LIJ actual però habitual en l’obra de De la Peña.

Partint d’un inici amb un enfrontament blau-rosa que ens fa témer el pitjor, Mosaic s’enlaira fins a culminar en un «Som bonics» que deixa un bon regust de boca i aconsegueix no caure en la carrincloneria.