Naïm i els ulls multicolors

Més enllà de la seva llarga i exitosa carrera com a escriptor, Jordi Folck és un creador curiós i polifacètic. A Naïm i els ulls multicolors, el protagonista pren una part dels atributs de l’autor: com ell, és una persona enginyosa, divertida i amb una sensibilitat artística extraordinària. En el cas del Naïm aquests trets són definits pel do de la sinestèsia, és a dir, la capacitat de fusionar els sentits per experimentar sensacions desconegudes per la resta. Alhora, aquest do fa que pateixi retinosi, una malaltia degenerativa que el porta en molt poc temps a quedar-se cec. En Naïm d’entrada no ho accepta, i serà només amb l’ajuda de la família i dels amics que podrà tirar endavant.

Recorrent al mateix tipus d’humor que fa servir el personatge del Naïm, podem dir que la ceguesa és un tema força invisibilitzat en la literatura, especialment en l’adreçada a joves. El procés de pèrdua de la visió està explicat pel protagonista en primera persona, amb moments corprenedors, com quan es desperta de cop una nit i s’adona que ja no hi veurà més. És també una història de superació personal, però hi ha altres elements que fan que la lectura d’aquesta obra sigui estimulant. Per una banda, un cor de personatges secundaris amb veu pròpia que acompanyen el Naïm. Entre ells, uns avis que es posen a la pell del noi i en lloc de compadir-lo l’ensenyen a estimar la vida a través de la natura, la música i la cuina. Tota la història, a més a més, queda excel·lentment embolcallada amb un sentit de l’humor que fa més suportable la duresa de l’experiència. N’és un exemple el moment en què el Naïm juga amb les paraules i referint-se a ell mateix diu que en lloc de carregar amb el mort han de carregar amb el cec. Tots aquests valors pesen molt més que algun punt qüestionable, com el fet que el Naïm que ens comença a explicar la seva vida sigui molt més infantil del que es podria esperar d’un noi de tretze anys, que és l’edat que té.