Naps & Cols

Patrícia Boldú, de qui ja coneixíem un petit llibre per a primers lectors, Antonino Mussolino, s’atreveix ara amb una lectura una mica més ambiciosa en extensió i complexitat: una història d’amor plena d’entrebancs entre la senyoreta Col i el senyor Nap, veïns de l’Eixample que es coneixen de manera casual, comencen a comunicar-se via colom missatger, i després d’una primera cita que gairebé pot considerar-se un fracàs per culpa d’un atac d’al·lèrgia acaben feliços i menjant anissos.

L’autora basteix un text ple d’humor absurd, que utilitza hàbilment les repeticions, les descripcions i els detalls aparentment anecdòtics de l’entorn dels personatges (com els plats que cuina el senyor Nap o les aficions de la senyoreta Col). Però arriba un moment que el costumisme fa un tomb inesperat cap a la fantasia, i tot i que el tempo de la història s’accelera i passa a ser gairebé trepidant, l’interès decau per arribar a un final desinflat que no fa justícia al prometedor inici.