Nara

Proporcions irreals, diversos punts de vista —frontals, picats i contrapicats— i enquadraments sorprenents són els trets més cridaners d’aquest àlbum que s’estructura en escenes a doble pàgina; una lacònica línia de text travessa cada il·lustració i conta la metamorfosi de la petita Nara en libèl·lula quan arriba la primavera.
Les imatges reforcen la temporalitat: l’acabament de l’hivern; tanmateix diríem que les perspectives canviants i altres mecanismes visuals no mantenen correspondència amb la història, que resulta fluixa, un punt bleda i desconcertant: la Nara eix de casa rere l’insecte volador, el perd, el retroba reflectit en un toll d’aigua i, de sobte, la xiqueta és la libèl·lula. Potser s’ha intentat jugar amb tocs surrealistes però, en la nostra opinió, això no es percep amb nitidesa: no hi ha un món oníric propi ni tampoc hi apareixen altres característiques del surrealisme. El resultat és un volum pretensiós, dispers i sense força.