Negra nit

Lolita Bosch és una autora que aconsello seguir de ben a prop. La seva entrada en la literatura juvenil catalana ha estat amb força i sempre mantenint un bon nivell. Ha guanyat diversos premis —Comte Kurt per En Jon ja sap anar al lavabo! i Garrotxa de narrativa curta per Això que veus és un rostre— i ha estat capaç d’elaborar magnífiques novel·les juvenils com M (Cruïlla, 2005), escollida enguany pel premi Protagonista Jove, o contes per a més petits. És a dir, és una escriptora d’ample registre que, fins i tot, té un parell de novel·les per a adults.
Amb Negra nit, Lolita Bosch s’atreveix amb la novel·la històrica. Una novel·la situada en la postguerra espanyola quan en Manel i en Pere, fills de famí-lies enfrontades, no permeten que els odis dels adults malmetin la seva for-ta amistat.
Una relació que només es trencarà per un malaurat accident. Una novel·la que convida a diverses lectures que van de la senzilla trama de relacions personals entre els protagonistes, a una crítica encoberta a la guerra o a la possible intervenció de les forces aliades. Una novel·la hereva de La llum del far de Miquel Rayó, que ens demostra que de la Guerra Civil encara se’n poden treure moltes històries