Negre com la xocolata.

L’augment de les adopcions internacionals ha provocat l’aparició de contes que tenen com a objectiu l’acceptació dels nouvinguts, alhora que l’afirmació de la pròpia identitat per part dels adoptats. Una temàtica compartida també pel fenomen de la immigració i que obeeix a l’intent de preparar els petits lectors per a una societat diferent de l’actual. El conte de Teresa Giménez parteix d’un principi de «discriminació positiva» i si no fa pas tant s’havia considerat el color fosc de la pell com un element d’inferioritat, aquí es tracta d’afavorir el negre sobre el blanc. La seva originalitat rau en el fet que s’ha donat la volta als tradicionals prejudicis i els personatges de pell blanca són tractats de «descolorits» i són presentats com a caníbals (encara bo que el personatge positiu de la mare és ben blanc!), en unes situacions humorístiques. Potser el rerefons crític passarà desapercebut als lectors que, per la seva edat, tenen encara una visió esquemàtica del que és bo o dolent.
Pel que fa a les il·lustracions, són alegres i volen transmetre la ingenuïtat infantil, però també s’hi troba un desequilibri entre el protagonista negre que domina la pàgina i la «massa» blanca, en algun cas fora del camp visual.