Negre

Lola Casas, l’autora més prolífica de poesia infantil d’aquests darrers anys, ens ofereix el quart llibre de la col·lecció «Poesia de Colors»: Negre. Els seixanta-un poemes del recull es distribueixen en quatre apartats: Negre, Negre i blanc, Animals amb negre, Animals amb negre i blanc.
La qualitat de l’edició, el text de la contraportada i el record dels dos primers volums de la col·lecció, inclinen a unes expectatives que no s’acaben d’acomplir. Ens trobem una obra desigual. Al costat de poemes ben aconseguits, com «Fum», «Tinta xinesa», en trobem d’altres de més fluixos, com «Carbó». En aquest volum, l’últim apartat, «Música per al color negre» es redueix a una relació d’obres de Dimitri Xostakòvitx.
Molts poemes no s’ajusten a cap forma mètrica determinada, el ritme àgil d’algunes mostres breus es troba a faltar en altres textos del conjunt, que són més properes a una simple disposició tipogràfica que no pas a una obra poètica. A Negre hi trobem a faltar el treball d’elaboració pausat de l’artífex i no hi hem sabut descobrir el criteri que atorga coherència al conjunt.