No despertis mai un drac!

Aquest suggeridor títol fixa, ja d’entrada, el to d’un àlbum en què el narrador s’adreça al lector de forma constant i directa per convidar-lo a preservar el son d’una entremaliada dragona que per fi s’ha adormit.

Esdevingut actor, a l’infant se li suggereix que acaroni amb suavitat les escates de l’animal, que bressoli el llibre –i, per extensió, la dragona que hi està representada– o que giri els fulls de l’àlbum amb delicadesa per tal de no crear corrents d’aire que provoquin un cop de porta que la desvetlli. Així doncs, l’àlbum com a objecte físic esdevé en si mateix un coprotagonista de la història juntament amb el lector i el drac.

Al relat també hi apareixen cavallers i «cavalleres» que organitzen una sorollosa festa d’aniversari, així com empleats que fan tant d’enrenou que als petits encarregats de mantenir la bestiola adormida se’ls gira feina. I és clar, després de seguir les consignes, després de repetir els sons onomatopeics profusament escampats per les pàgines i després dels esforços per evitar que la dragona es desperti, és fàcil que els menuts caiguin rendits. Perquè, al cap i a la fi, d’això es tracta: d’una lectura per convocar la calma, especialment just abans d’anar a dormir.

A la combinació de silenci i soroll, d’enjogassament i de sensibilitat, hi contribueixen unes il·lustracions riques en detalls, alguns força simpàtics, i en l’ús del color. Especialment reeixida és la dragona, de formes contundents i arrodonides, que, aliena al que l’envolta, dorm a cor què vols sobre un llit amb dosser, sempre acompanyada del seu os de peluix.