No em ratllis

Un exercici d’estil: 91 microrelats (tot i que això de «micro» seria molt discutible: cadascun d’ells ocupa aproximadament una plana) on el protagonisme recau en la interpretació literal de 91 frases fetes, i no en el sentit figurat que acostumem a utilitzar. Així, el personatge que ha begut oli no és que s’hagi ficat en problemes sinó que, literalment, se l’ha begut. Molts dels contes van acompanyats d’una il·lustració que proposa, en paral·lel al text i sovint de manera més reeixida, una interpretació literal de la frase feta. El llibre juga, a més, a proposar un univers tancat de personatges que van i vénen entre uns contes i uns altres: companys de classe, professors i familiars que llencen la casa per la finestra, no tenen ni cap ni peus o es posen el món per barret. No es tracta d’un llibre per llegir-lo d’una tirada, perquè es fa llarg i pesat, i l’única gràcia dels contes és intentar esbrinar quina situació permetrà a l’autora utilitzar la frase en qüestió.