No ens emboliquis

Ni apartament a Calella, ni colònies d’anglès, ni càmping, ni visita als avis de Múrcia. Cinc amics al barri amb tot l’estiu per davant. Segons ells: per morir-se de fàstic. Amb un mòbil i la frescor dels actes espontanis, decideixen gravar un vídeo sobre l’estiu al barri. Com arriba a fer-se viral ja són coses dels atzars contemporanis. Els MDF (Morts de Fàstic) s’han fet famosos.

El relat s’estructura en capítols molt curts en primera persona narrats pels diferents personatges (joves i adults), converses de Whatsapp (sí: OMG, LOL, wai) i els vídeos de MDF en format còmic. A Som autèntics veiem la transformació del grup en estrelles del moment, i a No ens emboliquis, el difícil equilibri entre la fama i els estudis, o entre l’autenticitat i les pressions del màrqueting. La trama està farcida de les preocupacions pròpies de l’institut, i incorpora també detalls que enriqueixen i donen veracitat al context (les relacions veïnals, l’atur o les visites al geriàtric). Tot i semblar novel·les corals, la Raquel hi pren el protagonisme. És possible que això canviï en els pròxims volums.

Les vinyetes de Bea Tormo es converteixen en un dels incentius per girar plana. Dóna personalitat als joves, els vesteix –i no és fàcil– amb encert, i dóna molta acció i expressivitat a les escenes.

L’esforç per fer llibres que passin ara i aquí, amb el llenguatge, el context social, cultural i tecnològic d’ara i aquí, té els seus riscos. Les autores se’n surten. És una col·lecció atractiva i engrescadora que pot fer molts lectors.

Entrevista a l’autora al web de Cruïlla.