No he estat jo

No he estat jo és un títol escaient per a una novel·la en què el protagonista, l’Arnau, intenta demostrar que no ha estat ell qui ha matat la seva parella, l’Helena, tot i que els primers indicis l’assenyalen clarament. La inspectora Balcells es fa càrrec del cas i parla amb els joves que van ser a la festa a casa de l’Arnau la nit en què van trobar l’Helena ofegada. La novel·la s’estructura amb una alternança de capítols narrats en primera persona per l’Arnau i per la inspectora. A mesura que la investigació avança, apareixen contradiccions en les declaracions d’alguns assistents a la festa, cosa que fa que es considerin altres possibles autors de la mort de l’Helena.

No és la primera vegada que hem ressenyat obres de «Delictes Juvenils», col·lecció de Llibres del Delicte que té l’enorme mèrit d’acostar el gènere als joves. En el cas de No he estat jo, es nota l’experiència com a escriptora i guionista de l’autora, ja que aconsegueix mantenir la tensió fins al final, element cabdal en aquest tipus d’obra. Una anàlisi més detallada, però, ens fa assenyalar alguns aspectes dubtosos. Com a novel·la negra, la història no és original i hi ha algunes incongruències, com ara que la inspectora no treballi en equip, que comparteixi informacions amb els sospitosos o que una funcionària faciliti que l’acusat truqui als pares de la víctima. Pel que fa a aspectes de la construcció literària, sobta que l’autora canviï de narrador en el darrer capítol per fer-nos conèixer el desenllaç a través d’una persona morta, o que si la narració és sempre lineal passi en algun moment a avançar fets del futur. Pel que fa als personatges, al marge de ser estereotipats en alguns casos, és estrany que aparegui l’avi de l’Arnau a mitja trama, per fer de psicòleg del seu net, i després no se’n parli més. De la mateixa manera, la relació de parella dels dos protagonistes ens porta a pensar en una altra època, pel tipus de vincle que estableix l’Arnau amb els pares de l’Helena. Agrairíem també una revisió més acurada de l’original per corregir algunes errades tipogràfiques i gramaticals. Amb tot, seguirem la carrera de l’autora perquè connecta molt bé amb els interessos lectors del públic a qui es dirigeix.