No hi ha ningú a casa

La Leo vol sorprendre en Kimbo en el dia del seu aniversari i anirà a casa seva per felicitar-lo. L’àlbum explica el recorregut que fa i els intents de la gata per comprar-li un regal. Finalment, amb un poema inacabat i un ram de flors, es planta al domicili de l’amic, però «no hi ha ningú a casa». Quan parlen pel mòbil, en Kimbo li explica que també ha volgut passar el dia amb ella i ha anat a buscar-la, però «no hi havia ningú a casa». El trajecte és invers al que ha fet la Leo, així que tornarem a passar pels mateixos escenaris. Ara, però, centrarem l’atenció en en Kimbo. La gràcia de tot plegat és que el lector comprovarà que els dos amics estaven alhora al mateix espai, però no s’han vist.

Com és habitual en els llibres que narren passejades, viatges i altres trajectes, les guardes ens mostren el mapa de la ciutat amb els llocs més emblemàtics, d’aquesta manera es pot repassar el recorregut que han fet els personatges. L’àlbum, a més a més, incorpora un joc de cerca —s’han de trobar quaranta granotes— per tal que el lector escorcolli les il·lustracions i pugui descobrir la quantitat de petits personatges i altres detalls que amaguen les imatges. El món gràfic de Gosia Herba, on barreja animals personificats i persones, és ben divers, acolorit, expressiu, contemporani i divertit, i són moltes les referències intericòniques que hi trobem: intraicòniques, com el pintor Van Dog (protagonista d’un llibre anterior), i extraicòniques, com el còmic Usagi Yojimbo, creat per Stan Sakai. Hi ha cites a artistes plàstics (O’Keeffe, Lee Krasner…) i musicals (Aphex Twin, Mouse on Mars…), i al·lusions a actors i personatges cinematogràfics (Agra Schwarzenegger, Wockia Chewbacca…).

Agraïm als editors que puguem ampliar la col·lecció de llibres d’aquesta parella polonesa tan creativa que està agradant força a casa nostra (vegeu les crítiques de Van Dog i Carrer del xiclet, 5), però els demanem, si us plau, que tinguin més cura en traduir els textos integrats en les il·lustracions (en aquest cas, rètols de botigues, títols de llibres, noms de productes, missatges en les pancartes…). Si no es respecten les tipografies cal·ligràfiques ni els colors originals, la il·lustració «perd qualitat», perquè els textos uniformes en negre alteren i desvirtuen les imatges.