No ho expliquis a ningú

La Cloe fa un curiós encàrrec al seu amic Ferran: durant uns dies, ha de tenir cura d’un ou. Bé, i també d’una tortuga, però mentre que l’animal no suposa cap maldecap per al nen, l’ou el fa a anar de corcoll. De retruc, la normalitat de la casa i de la peculiar família, composta pel Ferran, l’àvia, que ensenya la mare a jugar a escacs, i la Nas-de-mocs, la germana petita, també es veu alterada. Els malentesos i les confusions se succeeixen i l’autora sap dotar el text d’una agilitat que va en paral·lel a l’anar i venir del Ferran, superat per l’estranyesa de l’encàrrec i les situacions que se’n deriven. La narració, en tercera persona, està amanida amb els pensaments i raonaments del nen, que, o bé s’insereixen en la narració, o es representen mitjançant globus de text o il·lustrats. El pes del component plàstic és determinat no només per la quota d’espai que ocupen les il·lustracions, sinó també pel cromatisme encès, per la definició del dibuix i per un detallisme que transmet força informació. Una lectura entretinguda, amb un protagonista responsable fins a l’excés i uns acompanyants particularíssims.