No sé qui soc

Qui més qui menys ha experimentat la sensació irracional i infundada d’haver viscut abans alguna situació: allò que se’n diu un déjà vu. La Laia en té tan sovint i amb tanta intensitat i detall que el seu equilibri emocional se’n ressent greument. Per què té tants records i tan concrets d’una altra vida, tràgicament truncada? És realment, tal com podria avalar la seva recerca, la reencarnació de la Júlia, desapareguda el 2005?

La història, ben estructurada, transmet a la perfecció el desemparament i la desorientació de qui dubta del més bàsic, fet que es reflecteix en el mateix títol: No sé qui soc. Es tracta d’un trastorn mental o potser d’una connexió mística? Els personatges d’aquesta història estan ben delineats, són polièdrics, i el bon ofici de l’autora aconsegueix menar l’angoixat lector per on vol. Aquesta novel·la incideix, cosa gens sobrera en el moment actual, en la rellevància de la salut mental, així com en la transcendència del vincle amorós literalment més enllà de la mort.

Només un petit apunt lèxic: tot i estar la novel·la redactada en l’estàndard central, alguna paraula remet a l’occidental, cosa que pot provocar estranyesa en el lector/a. Això sí, sense interferir mai en la comprensió. 

Podeu accedir a l’excel·lent ressenya publicada per Enric Codina en el següent enllaç. I a través d’aquest altre es pot accedir al bibliotràiler del llibre.