No t’adormes al sofà

A Vicent Dasí (València, 1972) molts potser el vam conèixer amb Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica, títol amb el qual guanyà el XXIII Premi Fundació Bancaixa. En aquella història l’autor ens demostrà com de bé sap construir un personatge únic i la capacitat de mantenir la tensió interna de l’obra en tot moment. Ara ens arriba a les nostres mans una nova història de terror, en el si de la col·lecció «El Micalet de Por», una col·lecció que en els darrers números aposta sortosament per autors nostrats com Manuel Gisbert o Pasqual Alapont. 

En aquesta aventura Dasí ens proposa viure amb la família de la petita Maggie, on un sofà recollit de les deixalles es converteix en el coprotagonista de la novel·la. I és que tot comença quan, superats pel mal ambient a casa, derivat del confinament de la pandèmia, els pares de la Maggie inicien un procés de separació que porta el pare a dormir al sofà. Malauradament aquesta decisió té unes derivades que mai s’haurien imaginat. 

A partir d’una petita anècdota l’autor sap tramar una història on d’altres no haurien sabut treure’n res, demostrant una capacitat de fabulació digna de ressaltar. La història, molt ben acompanyada per les il·lustracions de Pau Valls –de línia clara, a l’estil Tintín, que ens recorden en gran mesura els dibuixos d’en Pere Puig– es desenvolupa inicialment a bon ritme, mantenint el misteri d’allò que passa a la casa de la Maggie en tot moment. Només un però a la novel·la, i és que s’allargassa massa en les successives escenes de caràcter similar que els succeeixen a la mare, al gos i, fins i tot, als ninos de pelfa que «viuen» al sofà.

Una història que completa una col·lecció atrevida que aposta pel món del terror, sortint de la dinàmica de les emocions de caràcter bonhomiós que dominen les lectures actuals. I és que aquesta novel·la, sortosament, no «serveix per treballar…», com massa vegades es classifiquen les obres. Aquesta novel·la «només» serveix per ser llegida i passar-s’ho bé.