No te’n vagis

Amb No te’n vagis Yaiza B. G. –no en podem saber el nom complet– s’estrena en el món de la literatura juvenil. L’autora ens presenta una història a mig camí de la narrativa adolescent del primer amor i la fantasia. Tot comença quan en Logan, un noi anglès, descobreix la Sena, última supervivent d’una nissaga de bruixes. I aquí neix l’amor. Però, malauradament, la successió d’errors greus en la narració fan que aquesta novel·la neixi fallida. Per citar-ne alguns, a tall d’exemple: la incoherència que suposa que el protagonista, per sortir d’un forat profund, s’ajudi d’una mà amiga que arriba des de la superfície, situada a diversos metres –p. 46–; el fet que per poder ampliar un rodet de fotografia primer cal revelar-lo –p. 62–; en un moment determinat la germana del protagonista expressa que «et deixo amb el pastís», traducció literal de l’expressió castellana, o l’excés d’adjectius grandiloqüents, que fan que el lector entri en unes autèntiques muntanyes russes d’emocions on, fins i tot, apareix un intent d’abús de menors sense raó de ser –pàgina 234 i següents–, o una ploma estilogràfica que apareix de la butxaca d’un adolescent quan en cap moment s’hi havia fet referència –p. 191. Si us plau, una mica més de rigor literari tot i la bona voluntat de l’autor.