Número 5. El submarí perdut

Hereus de la millor fantasia catalana, la que va gestar Pere Calders o el grup de Sabadell i que desenvolupà amb molt d’encert Pep Albanell, el tàndem format per Lluís Llort i Oriol Malet ens porta una petita perla de la literatura juvenil catalana. Número 5. El submarí perdut és un bell relat sobre la recerca de l’im-possible, sobre la voluntat humana de tirar endavant en la descoberta malgrat els obstacles que ens presenta la vida. La història, la recerca desesperada d’un submarí perdut al desert per part d’un periodista portuguès de nom Nuno Peixoto, destil·la una fina fantasia impregnada de l’humor anglès tan propi de les nostres latituds, acompanyat d’un llenguatge fresc, vigorós, treballat i acurat que es converteix en un bonic quadern bellament il·lustrat a les pàgines centrals. Una obra que porta el lector cap allí on vol, sense necessitat de donar raó científica i clara a tot allò que llegirà. I potser aquest és el gran secret de Llort i Malet, el de convidar a la lectura d’aquest llibre uns lectors incondicionals preparats per viure noves i sorprenents històries.