Ocellets, ocells i ocellots: guia poètica il·lustrada

Vet aquí un llibre bonic, d’aquells que fan goig de mirar i de llegir, però que es fan difícils de ressenyar per la mateixa complexitat de l’obra, que no s’adscriu clarament ni a la ficció ni al coneixement, i que combina el gènere poètic amb la informació.
D’una banda, tenim els poemes de Lola Casas, que descriuen amb encert els trets que caracteritzen cadascuna de les 50 espècies d’ocells que s’hi recullen, amb aquella sonoritat que li és tan pròpia i que s’adequa tan bé al tema. De l’altra, tenim els textos informatius que ens descriuen amb detall els ocells, que ens expliquen com són, on viuen, què mengen, quins són els seus costums, i per quins altres noms són coneguts, i també una breu fitxa que conté el nom en llatí de l’ocell, les dimensions i l’hàbitat de cada espècie.
Els textos s’acompanyen de les il·lustracions d’Òscar Julve, amb l’humor que caracteritza la seva obra, però resulten una mica desiguals, algunes molt detallades i riques en informació i d’altres tan esquemàtiques que no permeten la identificació de l’ocell. Certament, en el mateix volum ja s’indica que no es tracta d’un llibre científic, però tampoc no és una guia o una obra de consulta, perquè no disposa de cap índex que ens permeti saber quins ocells hi apareixen i per què. I, malgrat que les descripcions dels ocells són molt vives i entenedores, cap nen o nena es pot fer una idea gaire clara del seu aspecte a partir de les imatges, tot i que sí que pot reconèixer amb facilitat aquells que ja coneix.