Oh, oh, la pilota!

Aquest llibre proposa que «la unió fa la força». Ho fa mitjançant una història senzilla: a la presentació un nen juga amb una pilota i la deixa penjada a dalt d’un arbre; en el desenvolupament, diferents personatges que passen pel lloc s’interessen per la pilota i tracten de col·laborar per baixar-la; en el desenllaç de la història, apareix una nena menuda, sense més atributs, per fer-se càrrec de l’assumpte. I, justament, és ella qui dona la clau per a l’èxit de l’empresa.

La història s’estructura de manera acumulativa i repetitiva, tant pel que fa al text com pel que fa a la il·lustració. A la pàgina esquerra, sobre fons blanc, apareixen els personatges. Cadascun d’ells repeteix l’exclamació «Oh, oh, la pilota!» quan la descobreixen penjada de l’arbre. A la pàgina dreta, sobre un fons verdós, el perfil del tronc de l’arbre i l’escena en què es veu com d’impossible resulta per al personatge resoldre el problema. Això serà així fins que arriba la nena i, des de la seva petitesa, proposa la col·laboració com a forma de despenjar la pilota. Llavors, l’esquema de la il·lustració es trenca amb una doble pàgina que exigeix ​​girar el llibre per adoptar una perspectiva vertical de l’arbre i del castell humà que es forma per resoldre la situació.

L’última il·lustració, a doble pàgina, deixa l’arbre a la banda esquerra i els personatges infantils a la dreta. La il·lustració destaca amb potència la conclusió, fins al punt que es podria prescindir d’allò que es diu en el text.

L’objectiu de la col·lecció «Cavall Trot», on s’inclou aquest títol, és avançar pas a pas en la lectura d’un conte. El text que proposa Elisenda Roca se’n surt molt bé i el treball d’il·lustració de Bonilla li dona una vida i una potència expressiva que connecta perfectament amb els primers lectors. Potser se subratlla massa la idea i el valor moral que es vol emfatitzar: la necessitat de col·laborar i organitzar-se per aconseguir objectius difícils, però en temps d’individualisme sembla que la redundància és necessària.