On dormen els estels?

Com es pot explicar a un infant la brillantor dels estels? Doncs, amb fantasia i amb un argument sobre l’amistat, a través del temps i l’espai, entre un nen i una nena. Així, es compon un relat poètic, que també és una declaració d’amor maternal: l’oient —el fill a qui es dedica el llibre— porta el mateix nom que el protagonista masculí. A més, la narradora —l’àvia— té l’al·licient de poder ser, qui sap?, la protagonista femenina de la història. L’amor, doncs, entre amics, entre àvia i nét, i també entre mare i fill, simbolitzat en les guspires brillants del cel.
Les il·lustracions, acolorides sempre dins una gamma d’ocres, verds i rosats, tenen la mateixa importància que el text, ocupen un espai equivalent i permeten una «lectura» visual de la narració, ja que es caracteritzen per l’acurat tractament dels rostres i de les expressions, tant gestuals com facials.
El disseny està molt elaborat, no sols per l’equilibri intern entre text i il·lustracions, sinó perquè una part de la solapa de la coberta anterior pot esdevenir un punt de llibre.