On és el Sol, Cucafera?

Si bé es pot considerar que On és el sol, Cucafera? és un conte que està escrit de manera correcta i que té algun personatge i fet prou suggeridors, com ara amagar el sol darrere les faldilles d’una bruixa, el seu plantejament, desenvolupament i desenllaç són massa plans i ingenus. Per posar un exemple essencial, la negociació entre la bruixa «dolenta» que fa desaparèixer el sol i els habitants d’un poble que s’han quedat sense l’astre rei es basa en el fet de demanar-li que no s’enfadi, que sigui bona, tal com a vegades de manera ben ingènua es demana als més petits. Aquesta falta d’enginy en els elements desllorigadors retalla les ales que el conte podria tenir.
L’edició, encara que senzilla, és també correcta, amb un tipus de lletra molt clara i ideal per a primers lectors. La manca de color, però, fa perdre tot l’atractiu que les il·lustracions podrien donar a la història i a elles mateixes.