On és la Marta?

La Bad Gyal canta «Fiebre» a tot volum, movent els malucs al ritme de cada nota, i la Júlia, la Marta, en Raül, l’Àurea, la Laura i la Nazia no poden evitar fer el mateix. Es morien de ganes d’anar a aquest concert! Metafòricament, esclar. El que ningú no es podia imaginar és que la Júlia acabaria morint aquella mateixa nit.

Ja n’ha passat un any, d’aquell dia, però el malson continua perseguint la colla. Ara algú ha raptat la Marta i amenaça la resta d’exposar els seus secrets més foscos. Ningú no entén què hi ha al darrere d’aquest joc pervers; potser té alguna cosa a veure amb la mort de la Júlia?

On és la Marta? és un thriller de ritme trepidant que fa gairebé impossible deixar de passar una pàgina rere l’altra. La trama, plena de cliffhangers, està construïda amb habilitat i manté la tensió constant fins al final. Els personatges, encara que beuen d’alguns arquetips —la noia grassa que ha patit assetjament, la jove pakistanesa pressionada per casar-se—, acaben adquirint una veu pròpia i representen realitats diverses amb força versemblança.

Aquesta autenticitat s’explica, en bona part, per l’abundància de referents culturals propers al jovent català: des dels Simpsons fins als Funkos o l’ús constant de les xarxes socials i les aplicacions mòbils. De fet, aquestes plataformes tenen un gran pes en la narració: no només n’incorporen el llenguatge —per exemple, a través de converses de Whatsapp o d’Instagram—, sinó que esdevenen un motor narratiu. Per exemple, és precisament gràcies a una fotografia inquietant que la Marta publica a BeReal amb una persona amb passamuntanyes com la colla descobreix el segrest de la noia.

Amb tot, la novel·la presenta alguns aspectes millorables. D’una banda, l’ús recurrent de castellanismes —encara que versemblant— pot arribar a trencar la fluïdesa del text. De l’altra, el desenllaç és una mica precipitat, sobretot pels comportaments de la colla, que semblen excessivament impulsius o poc creïbles.

NarrativaMisteri i terrorRealisme