Operació salvament

He de confessar-me enamorada dels gats i capaç d’empassar-me les històries més acaramel·lades si aconsegueixen reflectir alguns dels matisos del vincle afectiu que s’estableix entre els humans i aquests felins manyacs. Operació salvament em tenia totalment predisposada a favor: una moixa negra, brillant, preciosa, es presenta a l’habitació d’en Guillem qui, seduït per les seues carantoines, decideix cuidar-la; quan s’assabenta que, a més, està prenyada, el noi vol fer-se càrrec dels animals. Contra la seua voluntat està el pare, qui no vol saber-ne res, per la qual cosa el xic ha enginyar-se-les per mantenir a prop seu els gats sense que el pare se n’adone. La novel·la, que té un fil argumental senzill —el protagonista supera els obstacles que li causen els antagonistes— fluixeja en el to, excessivament bla, sentenciós i alliçonador, així com en la repetició dels rols de gènere: mare i fill acaten, sense gosar discutir, les ordres del pare.
Els dibuixos en blanc i negre de Lluïsa Jover representen nou escenes de la narració.