Panxa de balena

Un dia d’estiu, la Sari es lleva i, en veure que els seus pares continuen dormint, decideix anar a la platja sola. Allà hi troba el Blau, que està construint un vaixell a la sorra, i tots dos se’n van cap a la terra-on-mai-ningú-s’avorreix. Al mar, però, la Sari acaba dins la panxa d’una balena, on haurà de córrer perquè unes bestioles no se la mengin, hi coneixerà un home que compta peixos per l’ull de la balena o descobrirà que la panxa del cetaci ulula com el vent.
De vegades ens hem d’avorrir per donar espai a la imaginació i fer-la volar. Això és el que fan els infants, que amb molt poca cosa creen un univers immens que els permet viatjar lluny. A l’artista António Jorge Gonçalves, encara que ja ha deixat la infantesa enrere, tampoc no n’hi falta, d’imaginació. En són un exemple les pàgines dobles d’aquest àlbum, en què trobem composicions on tot encaixa, gràfiques, a base de formes retallades i negres, com ombres xineses, que protagonitzen l’escena, però també hi ha lloc per al color, de tons en plena harmonia, sense por al contrast quan cal. El text, senzill, ens ajuda a no perdre el fil de la petita aventura dels dos amics al mar, tot i que la imatge podria caminar sola, gairebé. D’altra banda, la tipografia és part del dibuix i, d’alguna manera, també complementa gràficament el conjunt. De fet, l’autor —potser també l’editorial?— ha cuidat fins a l’últim detall. Una obra especial que fa goig de llegir i mirar.