Paparra

L’àlter ego de Flanagan, Jaume Ribera, ens presenta una història inspirada en l’experiència personal. Aquesta narració versa sobre un gata d’angora que li toca viure en un pis envoltada d’una família en la qual qui no té un all té una ceba. I com que la Paparra, nom amb què és batejada la Bianca O’Sullivan de Blossomy Gardens i Ville-les-murs-d’heure, pensa que es mereix una vida millor, un dia s’escapa a la recerca del seu palau promès. Quan el troba, però, s’adona que més enllà de les comoditats hi ha l’amor que li acaba professant tota la família Poca-soltes i que «se’ls estimava una mica». Ribera construeix una història senzilla que, malauradament, s’acaba massa aviat. I és que més que una història, al final sembla que tot plegat sigui una anècdota que ens convida a conèixer un nou personatge de la literatura infantil. Una història que animen a continuar, ja que de moment només en tenim el marc i ens falta el contingut. Per a quan la segona part? I, si us plau, que l’acom-panyin les il·lustracions de Cristina Picazo, una elecció molt encertada per il·luminar la Paparra.