Papitis.

Papitis ens explica la història d’una nena que sempre vol anar a collibè del seu pare, per veure-ho tot de ben amunt, i de com, aquest pare, de tant carregar-la, pren mal a l’esquena. Es tracta d’una trama quotidiana, traçada amb dolcesa i amb bon humor. És un bon retrat de les rebequeries dels menuts i de l’obstinació que demostren quan volen aconseguir una cosa. I retrata, també, els pares que no saben dir que no i accedeixen fàcilment a totes les demandes dels fills. Tot i que és un conte sense grans pretensions, està escrit amb bon tarannà i un ritme àgil, i apel·la a la comunicació i al diàleg per resoldre els problemes. El final és prou enginyós i arrodoneix la història.
Les il·lustracions de Mercè Arà-nega són alegres, fresques i di-nàmiques. Les expressions dels personatges transmeten clarament estats d’ànim, especialment la cara del pare, que apareix progres-sivament esgotat a mesura que avança el llibre.
Un bon inici per a la col·lecció que estrena l’editorial Baula.