Pardaleta

«Pardaleta, ets un verb irregular dels que s’han de memoritzar»: no és fàcil crear un personatge dotat de veu pròpia i envoltar-lo d’un univers viu que ens permet endinsar-nos-hi, però això és el que ha aconseguit la jove autora portuguesa Joana Estrela amb la seva Pardaleta.

La Raquel, narradora i protagonista d’aquesta història d’estructura original, explicada a partir d’anotacions disperses, vinyetes i il·lustracions a doble pàgina, és una noia tímida i observadora a la recerca de la seva identitat. L’acompanyen els amics, la mare i, sobretot, la Pardaleta, uns secundaris també proveïts de personalitat que ens ajuden a entendre la protagonista i la seva evolució. 

El text, que combina un estil fluid proper a l’oralitat amb imatges poètiques senzilles però potents, s’organitza de dues maneres: com a entrades breus que recorden un quadern d’anotacions personals –connexió propiciada per la tipografia manuscrita i pel format del llibre, de cantonades arrodonides i tapa tova– i dins les bafarades de les vinyetes, en què reposa la meitat de la història. L’autora va fent salts temàtics i temporals tot seguint un flux de pensaments aparentment desordenat, però malgrat això aconsegueix donar una bella cohesió a la narració, reforçada per l’enginyós ús dels verbs irregulars anglesos.  

La il·lustració, en blanc i negre, ben entintada, s’escampa per les pàgines ara amb marc ara sense, passant tot sovint del detall als plans generals i amb uns usos del zoom que generen unes imatges ben poètiques.  

Més enllà del mèrit del text i la il·lustració per separat, el que realment destaca d’aquesta Pardaleta és la reeixida combinació de tots dos llenguatges gràcies a un disseny inusual, reflexionat i impecable.  

Hem d’agrair a Meraki, el segell que va crear Edicions Salòria en plena pandèmia i des del Pirineu, que hagi permès a la Pardaleta posar-se a casa nostra.