Pedra foguera.

Novel·la escrita amb grapa i amb un llenguatge polit i treballat, que toca un tema, el dels almogàvers, que ha estat poc tractat en la literatura per a joves.
És una novel·la de creixement, de viatge iniciàtic per part d’un nen d’onze anys, que a moments vessa una mica massa d’ingenuïtat i de bondat però amb prou elements per esdevenir un bon model d’identificació per al lector.
Des del començament ja ens trobem amb una excel·lent presentació, tant dels personatges com de la situació i el tema. Uns personatges poc explotats, sobretot els històrics: Roger de Flor i Ramon Muntaner, ja que no acaben d’exercir el pes ni la influència damunt del lector que seria previsible. Té ingredients per poder esdevenir un relat més llarg i més complet. La brevetat, però, no impedeix assaborir-ne el ritme àgil i segur, i una trama atractiva i ben elaborada.