Per l’abril, roses i llibres mil

Algú hauria d’escriure un bon article analític sobre els «llibres de temporada», és a dir, aquells que surten al mercat en ocasió d’una diada assenyalada, com ara Nadal, la Castanyada, l’Onze de Setembre, etc. Aquest llibret pertany a aquesta modalitat, i se centra en els usos i costums que acompanyen la diada de Sant Jordi (és a dir, que quan es llegeixi aquesta crítica ja no serà a l’aparador. Dispensin).

Per a què serveix un «llibre de temporada»? En principi, per vendre’l aprofitant el rebombori de la festa. En segon lloc, però no pas menys important, per exposar-hi de manera positiva, si bé no sempre fredament objectiva, el què o el com de la festivitat. I en tercer i molt lloable lloc, per iniciar o bé refermar les tradicions nostrades entre els possibles lectors destinataris, també ben nostrats o a punt de ser-ho.

És aquest un llibre de capçalera? D’aquells que volen ser llegits, assaborits i rellegits una i mil voltes? Possiblement no. Sobretot pel que fa al text, perquè les imatges sí que demanarien una relectura, ja que Gubianas hi ha fet una tasca remarcable en la caracterització dels personatges protagonistes, entre altres aspectes no pas negligibles, com el llom del drac que serveix de suport a les imatges.

De què va? Doncs va de tres germans que surten a buscar una rosa per a la seva mare i de com són recompensats per ella amb tres llibres que deixen tothom ben content. Final feliç, com no podria ser altrament.

Alguna cosa més? Sí. Un dubte: la contracoberta anuncia que es tracta d’un llibre per a infants menors de tres anys. Pensem que les imatges intratextuals demanen una franja lectora un xic superior, tret que hi hagi un cert esforç de dedicació entre mediadors i infants.