Per què els gats miren la lluna?

Setze poemes, que ens remeten a la tradició oral i popular. Estrofes breus i rimes assonants, amb recursos que els acosten voluntàriament a les cançons i jocs de falda, i que es fonamenten en l’origen memorístic de la poesia: estructura acumulativa com en el poema «La poma»; repeticions «Sé fer, sé fer»; al·literacions «Vola bola voladora»; anàfores: «Una ballarina de paper de seda/…de paper de plata /…de paper arrissat». Els temes donen un gir fantasiós als elements quotidians dels primers lectors (les autores semblen haver pensat en els alumnes de preescolar): els dies de la setmana pinten els estels del cel; les afinitats de les vocals amb unes imatges per aprendre-les més fàcilment; la sopa convertida en mar per on navega la cullera… Hi ha una marcada preferència, com indica el títol, pel gat i la lluna. Cada poema és envoltat per unes il·lustracions que el reinterpreten oníricament, adoptant l’estil infantil, sense perspectiva ni volums, però excessivament ensucrades a base de colors pastel i traços massa delicats. L’aparent senzillesa dels poemes oculta una feina de depuració remarcable i són una bona eina per acostar la poesia als menuts.