Perduts al bosc màgic.

Gabriel Janer Manila ha reunit uns quants relats fantàstics —entre llegendes i rondalles— dins un marc narratiu superior: la història de Teresa i Joan, recreació ben lliure de la Caputxeta vermella: cada dissabte els germans creuen el bosc per visitar la seua àvia i portar-li un pastís de nata i un ger-ricó de mel. Però a diferència del conte tradicional, ací als xiquets «potser els hauria agradat perdre’s a l’interior del llop, com en un bosc obscur». Tot i que el conjunt no és perfecte —diria que tal vegada falta un lligam més estret i versemblant entre la història marc i els altres textos—, m’agraden alguns aspectes de la narració, sobretot certes hipèrboles i tocs gairebé surrealistes.
Les il·lustracions, planes, sense vida, no aporten res al llibre.