Pet de llop.

Els qui s’apropin al llibre atrets per l’escatologia del títol tindran una sorpresa perquè, a banda dels pets d’un llop, que són la clau de la història, el llibre és més ple d’olors que no pas d’una altra cosa.
La bruixa russa Olívia i el bruixot Narcís s’enfronten al malèfic Gran Consell de Bruixes a través de text i imatge que comparteixen rigor i elegància.
L’autor ens torna a donar mostres de la seva prosa poètica, que juga amb frases curtes i repeticions, per construir uns textos molt pensats, amb algunes pinzellades d’humor fi, i on cap paraula no és gratuïta. Potser, però, aquesta cadència poètica que tan bon resultat li ha donat en llibres com Sorra a les sabates, en aquesta ocasió no és tan adequada, perquè ens trobem davant una aventura i, a estones, es troba a faltar un to més dinàmic i una mica més de ritme.