Petita, Mare, Àvia

Les germanes Sender han volgut homenatjar la seva àvia amb aquest àlbum, que reivindica la literatura de tradició oral i el lligam entre generacions de dones. El nucli de l’obra és la relació entre l’àvia i la neta, un tema recurrent en la literatura infantil. L’Àvia explica contes i canta cançons mentre teixeix, de manera que al llarg del llibre les paraules es van unint amb els fils, en un relat al·legòric de to pausat.

Al cobrellit que teixeix la matriarca s’hi mostren personatges i escenes d’històries. Com ja es va intuint a mesura que s’avança la lectura, l’àvia acabarà fugint per un petit forat que hi ha a la tela; una bonica metàfora sobre la mort. És interessant que es tracti aquest tema de manera subtil i simbòlica. La Petita continuarà teixint i cantant, mantenint viu el llegat heretat, afegint-hi les seves pròpies aportacions. La narració té un marcat to poètic (les mans de l’àvia són arbres, per exemple); a vegades, però, el text s’allargassa, i cau en una excessiva redundància.

Les referències a narracions o cantarelles de tradició oral se centren, majoritàriament, en la cultura hispànica (com el conte de María Sarmiento). Especialment en la lectura d’aquesta traducció al català, serà fonamental el paper de l’adult mediador per acabar les cantarelles, ajudar a fer determinades connexions i, fins i tot, incorporar produccions de l’etnopoètica catalana (rondalles, cançons o jocs recitats). Tot plegat pot ser interessant, sobretot, si l’adult que acompanya la narració sap estirar-ne adequadament els fils.

Les il·lustracions tenen un paper destacat; moltes es presenten en dobles pàgines i amb una bona colla de detalls. Les pintures i les formes que van apareixent al teixit transmeten el valor del treball artesà, de la lentitud i del vincle que es va forjant. També la rugositat de la coberta i la contracoberta recorden els fils entrellaçats, de manera que tot plegat desprèn una certa calidesa. En les darreres pàgines s’inclouen indicacions per començar a fer ganxet i un breu apunt sobre una llegenda d’Irlanda, en què les dones diuen que cal deixar un forat al teixit —«un petit error»— per evitar que la teva ànima hi quedi atrapada. Les autores se serveixen d’aquest punt inicial per explicar que, segons elles, es tracta d’una porta per entrar en un conte.

El fet que els tres personatges tinguin noms comuns que passen a ser propis perquè s’escriuen en majúscula (Petita, Mare, Àvia) té una voluntat clara de fer que aquesta història personal esdevingui, al mateix temps, un relat universal sobre els vincles i la memòria. El lector, com la Petita, es mourà entre el desconcert i la bellesa, entre la tendresa i la nostàlgia.

Àlbum i altres relats il·lustrats