Petitona

L’àlbum-catàleg és un recurs habitual de la literatura infantil per fer arribar un missatge amb una bona dosi d’intensitat emocional. Petitona, amb les imatges commovedores gràcies al joc de plans enginyosos i a les maneres versàtils d’omplir les pàgines, n’és un clar exemple.

Font, com a autora integral, ens desvela a la dedicatòria que s’ha desplaçat mentalment al passat per compartir-nos la seva visió de nena i crear un delicat recull de moments emotius. En el títol de la coberta ja ens deixa pistes, amb un petit cercle vermell que fa de punt de la «i» i un altre cercle blau, més gran, que fa de lletra «o», que el joc de l’interior anirà de contrastos. Presenta així la manera ambivalent d’entendre el món entre coses grans i petites, importants i supèrflues, impactants i lleugeres. La recopilació de moments no se centra només en els instants agradables. Entre el gaudi, la calma i la diversió, sense cap jerarquia, també podem veure la por, la tristor i la desolació. I això aporta realisme i una mirada de respecte cap a l’infant.

Font ens obre el seu món personal de pèsols, petons de gats i elefants agarbuixats a través del collage, amb un estil gràfic ben actual. El ritme compositiu i la gramàtica visual s’intueixen molt meditats: com quan construeix plans de l’horitzó que gairebé es mengen les pàgines amb el mar, o quan omple l’escena de groc, o quan usa els espais en blanc per reposar l’atenció en els personatges.

Potser l’obra necessita mediació adulta per desxifrar cada element i veure, per exemple, com de grans i importants eren en realitat les diminutes flors del vestit de l’àvia o la representació de la protagonista, petita a les primeres guardes, però gran en les segones, després d’haver-la conegut.

El punt fort de l’obra és la subtilesa amb la qual l’autora, des de la seva mirada subjectiva, valora allò aparentment insignificant com a transcendental.