Petons de formatge.

Aplec de narracions satíriques amb un parell de pàgines d’entreteniment entre conte i conte. El nivell irònic i paròdic d’aquests contes és força elevat i això pot dificultar-ne la plena comprensió. Com a qualsevol aplec hi ha peces més reeixides que altres. És normal. No és tan normal que els entreteniments que figura que amenitzen la lectura siguin, en general, molt fluixos. Gairebé tots ells semblen tenir com a objectiu —i això estaria bé— la divulgació del vocabulari i les frases fetes.
Les il·lustracions, decoratives però d’una modernor absolutament impersonal, no afegeixen cap gran què ni als contes ni als entreteniments. Tot plegat fa d’aquesta obra un títol més en el mercat i en el currículum dels autors, però no pas un títol memorable de cara a la lectura o al lleure infantil, perquè de fet no és ni carn ni peix, ni sí ni no, ni blanc ni negre, ni or ni plata…