Pizzaboy

Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) és guionista televisiu, humorista, lector apassionat de còmics i escriptor. Tot aquest currículum es concreta en Pizzaboy, Premi Ramon Muntaner 2015.

Dic això perquè si una cosa té el llibre és que no enganya. Tant el disseny i dibuix de la coberta com el to del text de la contracoberta ens avancen el tipus d’història que ens espera.

L’humor de Martín Piñol, com ja es mostrava en la sèrie La cocina de los monstruos, té un punt gamberro, poc refinat si voleu, però efectiu. És un humor directe, de monòleg, a voltes delirant. En el cas de Pizzaboy es basa sobretot en constants comparacions més o menys enginyoses, referències a personatges i sèries actuals, i, sobretot, en la paròdia del clàssic argument de pel·lícules com Spiderman: un noi que accidentalment rep superpoders (dispara formatge) lluitarà, amb l’ajuda del seu amic i de la noia de qui s’enamora, contra un arxienemic malvat, que és algú proper de qui es descobreix finalment la identitat.

Què té de bo Pizzaboy? Darrere aquesta història esbojarrada hi ha un bon retrat, de ritme àgil, de la dificultat de sobreviure a l’institut: com suportar «el Gran Forat Negre de l’Avorriment Adolescent», com ser invisible davant l’assetjador de la classe i, sobretot, com enamorar una noia si ets gras, tens grans a la cara i els teus pares passen per un mal moment econòmic.

Què em genera més dubtes? D’entrada, tot i guanyar un premi juvenil, diria que  fa més per a deu, onze anys. I després, els dubtes propis de l’humor com a gènere literari. Fer riure és molt complicat i molt personal. Hi ha pocs autors que s’hi atreveixin i se’n surtin. Pizzaboy no passarà a la història com a alta literatura però l’autor aconseguirà el seu propòsit: fer riure una pila de joves lectors.