Planeta PU 2. No et mengis l’entrepà!

Segon llibre de les aventures del Planeta Pu, i per descomptat dels seus singulars habitants, després de Canvi de plans (2024, Liana Editorial). La premissa és la següent: a partir d’un fet del tot rutinari, com ara que el biòleg Bicho Pu vol observar una au mai vista tirant-li un entrepà, es crea una situació que provocarà una involuntària reacció en cadena que finalitzarà en un caos que col·lapsarà el planeta. Es tracta d’una cruenta guerra senyalètica per definir la realitat, l’entorn, els perills, la circulació, i tot el que es pot representar mitjançant una icona dibuixada en un cartell clavat a terra. En una bonica metàfora, la necessitat d’advertir i informar es transforma en un soroll distorsionador per l’excés de cartells, inclosos els cartells que alerten de l’excés de cartells. A pesar de tot —i això no ho dic jo sinó l’Spoiler Pu, un dels personatges més entranyables de la història—, tot acabarà bé, no patiu, encara que la gràcia, com sempre, és divertir-se veient el camí per arribar a la conclusió.

Els autors, Cecilia Moreno i Miguel Can, sembla que han treballat a quatre mans tant en el guió com en el dibuix sense acabar de definir del tot on acaba i on comença el patrimoni de cadascú, en un minuciós treball en equip del tot ajustat. A tots dos els avala una àmplia experiència en el món de la LIJ, però cal fer una menció especial de Cecilia Moreno, que té un bon grapat d’àlbums il·lustrats d’una qualitat rellevant. Es fa evident que els dibuixos d’aquest còmic són absolutament meritoris tant pel disseny com pel color o el context, entre d’altres, amb tot de formes geomètriques que es barregen i s’emmotllen per constituir una civilització que representa la realitat en forma de bogeria gràfica.

Un còmic molt original i amb un gran sentit de l’humor, amb un dels índexs i unes de les guardes més originals que he vist mai, i no ho dic jo, ho diu l’Spoiler Pu.

Àlbum i altres relats il·lustratsHumor