Planeta Willi

Birte Müller explica la història, sembla que autobiogràfica, de Willi, un nen que a les dedicatòries descobrirem que té la síndrome de Down.

Al llarg del llibre l’autora no esmenta aquest trastorn, sinó que vesteix les particularitats de Willi com una conseqüència lògica en algú que arriba d’un altre planeta. Aquest és, sens dubte, l’encert i la singularitat del llibre, perquè tots els problemes físics, socials o cognitius que pateix el protagonista són tractats com problemes que tenim els terrestres per entendre els habitants del planeta Willi.

Més que una història, el llibre és un conjunt de petits capítols temàtics que van descrivint el món més proper del protagonista: Willi del morro fort, Willi i la parla, Willi i la seva germana, Willi s’escapa…

El to és molt encoratjador i gens afectat. La lectura és amena, entenedora i, sobretot, desprèn molt amor i respecte envers aquests extraterrestres tan especials.

L’estructura del llibre és clàssica: text a la pàgina esquerra, amb alguna petita imatge en blanc i negre, i una imatge a la dreta, a sang, amb molts colors, propera als dibuixos plans i sense perspectiva dels infants.

Especial atenció a les guardes, que reprodueixen els gestos del llenguatge utilitzat per Willi per comunicar-se.