Plens de ràbia.

Alcohol, inseguretat, amistats més o menys bones, problemes —més greus que menys— a casa… El text d’Alapont conté tots els ingredients constitutius d’una dura obra pertanyent a l’exitós realisme crític, que ara corre per les pàgines de tantes novel·les dites juvenils. La història de l’Enric, un noi indecís amb un pare alcohòlic que maltracta mare i fill, serveix de pretext per fer un retrat de l’adolescència més perduda i per plantejar els dilemes d’una professora de filosofia a l’hora de vincular-se als seus alumnes.
El lector adolescent, pobric, un cop acaba la lectura, pot arribar a quedar tan abatut i depressiu com el seu protagonista; la violència i la desil·lusió omplen el llibre fent honor al títol. Res a dir, però, de l’excel·lent qualitat literària del text, amb un ús insistent del recurs metalèptic en què un astut nar-rador, bo i trencant el pacte literari, esgarrapa el lector, el fa estar enganxat a les pàgines i li fa sentir l’Enric a dos mil·límetres de la pell.