Podries

Aquest llibre és important. Desglossa seqüenciadament un dels poemes més coneguts de Joana Raspall i dels més difosos a la xarxa, sobretot ara, amb la crisi dels refugiats. Cadascuna de les estrofes del poema –tan breu, tan intens– ha estat objecte d’una il·lustració a doble plana i presentada amb un joc tipogràfic molt adient per remarcar-ne el joc de contrastos i que sigui ben entès pels lectors incipients.

Les il·lustracions, com s’explica a la pàgina de crèdits, són la reproducció fidel de les serigrafies originals, i s’hi ha emprat una quadricromia que satura els colors i depassa el registre del negre, a la manera d’artistes com Icinori. Així és com Ignasi Blanch ha pogut obtenir unes imatges dinàmiques, nítides i potents, plenes d’expressió sense caure en cap parany demagògic i sense singularitzar cap protagonista, malgrat l’apel·latiu en condicional del text, on tots els infants que s’hi representen «podrien» ser d’aquí o d’allà, respectant així el sentit del poema i provocant l’empatia.

Creiem que és d’allò més encertat que els grans poemes dels nostres autors es publiquin de manera destacada, aïlladament, en un format generós, que permeti als lectors, xics o grans, esplaiar-se en el seu contingut i copsar, com en aquest àlbum, tots els ets i uts de l’entramat poètic. Aquest és oportú en el fons i en la forma. No sabem si n’hi haurà d’altres dins la mateixa editorial o en el nostre mercat. Perquè no s’hauria de tolerar resignadament que la difusió de la poesia de qualitat es faci més dins les xarxes telemàtiques que en les bibliogràfiques. O sí?