Poemes amb llum de dia

Maria Dolors Pellicer (Oliva, 1956) és una poetessa valenciana que, entre altres títols, ha publicat en els darrers anys Poemes amb llum de lluna (2017) o Poalet de versos (2020). Per tant, estem al davant d’una veu activa dins del panorama actual de la poesia infantil en llengua catalana. El poemari que ara ressenyem és un cant a tot un conjunt de diverses realitats naturals –els núvols, l’arc de Sant Martí o el sol ardent– que podem contemplar a través del sentit de la vista; d’aquí que puguem parlar d’uns versos lluminosos, colorits i marcadament visuals. Fixem-nos, si no, en el poema «Carabasses, moniatos, panellets…», que permet al lector visualitzar ben nítidament les tonalitats pròpies de la tardor. O en el poema «Plou a cànters», que dibuixa les gotes i les pluges fortes que contemplem des de l’escalfor d’una manta.

També volem destacar d’aquest poemari l’arquitectura textual que presenta, i que cal explicar: cada poema és introduït amb tres versets inicials, situats a les pàgines de l’esquerra, amb els quals guarda una relació temàtica. D’aquesta manera es produeix una espècie de joc al voltant de conceptes ben relacionats amb el recurs de la sinestèsia, com són la primavera, el vent, la fred i el soroll de les fulles.

Un poemari ben acompanyat d’il·lustracions en tons blancs i negres a càrrec de Gisela Navarro, les quals permetran al lector descobrir tot el que succeeix al llarg d’un dia qualsevol però singular i únic al mateix temps: només la llum de cada matí ens permetrà, quan llegim els versos de Pellicer, gaudir de cadascuna de les bondats de la vida.