Poemes dibuixats

Els cal·ligrames, en què les paraules i les imatges van de la mà, omplen les pàgines d’aquesta obra, amb un total de catorze poesies: a l’esquerra hi ha representats només els versos, i a la dreta, el poema visual, dibuixat amb l’estil inconfusible de Montse Ginesta. És impossible de confondre el traç fresc, els colors vius i els personatges volàtils dels seus llibres il·lustrats, que hem tingut el plaer de fullejar en més d’una ocasió. I és curiós, però aquests trets que en caracteritzen l’obra gràfica els podem reconèixer en l’escriptura, igual de fresca i volàtil, en forma de versos rimats, o sigui que text i imatge estan en harmonia sense problemes. De fet, aquesta uniformitat estilística fa que els poemes, sense una relació temàtica aparent (almenys no es descobreix a primer cop d’ull), segueixin un mateix camí. Que continuï la festa cromàtica, el dinamisme, la línia fina, que n’hi ha pocs que ho facin amb tanta gràcia.