Poesia. El primer llibre de poemes escrit per

El llibre que comentem té com a finalitat fer que els nens i nenes esdevinguin poetes, en base a la idea que “un poema és un munt de paraules barrejades d’una manera especial”. I així, s’entén que el plantejament de l’obra no vagi més enllà d’una una activitat d’aula, sobredimensionada, que proposa la construcció de poemes d’una manera mecànica, sense més requisit que la rima consonant, i encara, per generar un enfilall de rodolins.
A cada doble pàgina trobem un seguit de paraules que rimen entre elles que cal anar ubicant en uns versos tot just iniciats per l’autora. Així doncs, tot i que el llibre es subtituli “el primer llibre de poemes escrit per tu”, en realitat es tracta d’un mer joc lingüístic que resulta massa repetitiu, tan guiat que no permet cap mena de creació espontània, i que ni tan sols genera versos nonsense sorprenents. És clar que si hem de fer cas de la sentència que apareix a la contracoberta, que manifesta que “No hi ha poemes ni bons ni dolents. I molt menys quan els escrius tu”, tot s’hi val. En canvi, sí que cal valorar molt positivament que, en la presentació, s’hagi optat per una sobrietat gràfica, en blanc i negre absolut, que posa de relleu el treball de construcció d’imatges a partir de les mateixes paraules i que en fa un llibre diferent.