Pou sense fons on the rocks

Joan Pla té una llarga trajectòria en la literatura juvenil, cosa que el dota de recursos per escriure una història amb correcció i fàcil de llegir. Sovint planteja un conflicte ètic que obliga el lector a reflexionar. A Pou sense fons…, un jove beu més del compte i pateix un accident en el qual l’amic, que va de paquet, mor; la por i el seu estat el fan actuar precipitadament i l’abandona al carrer. És un fet impactant que contrasta amb les primeres pàgines un xic anodines, en les quals es fa un retrat arquetípic dels protagonistes. La tensió narrativa es manté només en la mesura que es fa difícil trobar una sortida airosa al Manel. Malauradament, els personatges que envolten el protagonista són plans i poc creïbles perquè no qüestionen els actes del jove: ni els pares actuen com a tals (no renyen el fill sinó que el justifiquen!), ni els amics entenen el sentit de l’amistat. Que s’intenti assolir el perdó mitjançant una justícia terrenal (ha de fer UN servei social) i una altra de divina (acaba morint atropellat per un cotxe conduït per un jove borratxo), no justifica la poca profunditat amb què es resol el conflicte plantejat.