Projecte Galileu

La primera novel·la escrita per l’astrofísic i divulgador científic Joan Antoni Català està situada a l’any 2052. Malgrat la manca de relació aparent entre la seva professió i la creació d’obres literàries per a joves, aquesta primera novel·la és prou reeixida i reuneix molts dels ingredients per ser una novel·la d’aventures digna. Cal destacar, també, l’encert en els personatges, ja que estan molt ben definits i gaudeixen de personalitat pròpia.

Tot i així, hi ha alguns aspectes que grinyolen una mica. L’eix central de la història gira al voltant d’un fet que no sabem com serà el 2052 però que actualment és un pèl massa irreal: quatre joves es colen sense gaires dificultats a l’interior d’una nau espacial i s’embarquen cap a Mart. Així, sense controls de seguretat i sense més preparació física que una revisió mèdica molt poc exhaustiva. El motiu que tenen els joves (tres per una banda i el quart per una altra) és aconseguir fer un experiment que els permeti guanyar el concurs científic que fan a l’institut cada any. Però això no és el més sorprenent, perquè resulta que aquest experiment no es pot fer a Mart, sinó només a la Lluna. És a dir, el risc que decideixen córrer és, a priori, en va. Un altre aspecte que es podria millorar és la sensació que sobren pàgines: malgrat estar plena d’acció, la història acumula detalls, diàlegs o situacions fàcilment obviables sense malmetre l’argument. En certs moments, doncs, la lectura es fa feixuga i llarga.

En resum, es tracta d’una novel·la d’aventures força completa però amb alguns moments que es podrien polir, cosa que ajudaria a dinamitzar la lectura.