Punxaguda

De vegades cal fer propostes noves, que no segueixen el que està establert o és habitual, perquè els infants hi vegin més enllà. En aquest relat, una serp imponent divideix el territori dels eriçons, que no saben trobar un camí que els porti a l’altre costat, on hi ha el menjar més bo. Després de diversos intents frustrats, la comunitat decideix enviar-hi Punxaguda, l’eriçó més petit, però també el més lleig i més poruc, que fa el cor fort i emprèn el viatge cap a l’inconegut, que assolirà amb èxit. És curiós com amb tan poc es pot explicar molt. El dibuix que omple aquestes pàgines només suggereix, jugant amb l’abstracció, però sense deixar de reconèixer-s’hi mai els personatges, representats per formes que es comuniquen i taques que es transformen. Fins i tot, darrere la tipografia hi ha un bon treball de recerca per aconseguir la comunió amb la imatge –llàstima que les comes semblin punts. Es tracta d’una història que mostra qüestions «punxegudes» com la diferència i el rebuig, i que transmet valors com la valentia, l’afany de superació i l’amor. Conclou el conte un text explicatiu sobre els eriçons.