Quadern de Berga.

Novel·la narrada en primera persona per la mateixa protagonista que ja des del primer capítol ens prepara per al que ha de venir i crea una forta expectativa. Però fins a la pàgina 65 no arrenca res i, per tant, la narració és feixuga, amb personatges poc definits i molt dispersos —fins i tot un pèl desequilibrats— i que el lector no s’acaba de creure.
Hi ha, a més, un cúmul de tòpics que cansen: Berga, la Patum, els bolets, Queralt, mossèn Ballarín, el carrer Major… un pèl massa de tot i molt de re. I la història del Quadern famós, que dóna títol al llibre, està explicada d’una manera tan enrevessada que provoca un desviament de l’atenció del lector. De l’atenció i probablement de l’interès. I és que tota la narració té un problema d’interès, ja que la història no arriba a enganxar el lector i, per tant, és incapaç d’emocionar-lo. A moments no se sap gaire bé què busquen els protagonistes, ni quin és el seu problema. Malament quan hi ha tants dubtes perquè vol dir que o no s’expliquen bé les coses, o s’entenem malament. Tant en un cas com en l’altre, hi surten perdent el llibre i el lector.