Quan a l’Isma se li van creuar els cables

Quan Laila Karrouch (Nador, 1977) va guanyar el Premi Columna Jove el 2004 amb De Nador a Vic va suposar una veu nova en el món de la literatura juvenil, una veu propera i fresca que relatava el viatge que va suposar per a aquesta vigatana l’emigració del seu Nador natal al cor d’Osona.

Després d’algunes petites incursions més en el món de la literatura, Karrouch de nou surt a la palestra amb Quan a l’Isma se li van creuar els cables. La història ens planteja com a través de l’amor un adolescent, l’Isma, canvia els seus principis fins a arribar a trair el seu millor amic, en Bilal, d’origen marroquí. Novament l’autora posa damunt la taula la problemàtica de la immigració i la incomprensió en què deriva en determinats membres de la nostra societat.

Malauradament, però, aquesta darrera novel·la no té l’agilitat literària ni la força d’una trama ben engalzada que vam observar i gaudir a De Nador a Vic. Karrouch ens presenta una novel·la de personatges plans, previsibles i massa simples, especialment en la figura de la Cristina, una noia «alternativa» que no acaba de deixar clar quins són els seus principis malgrat aprofitar-se tant com pot d’un pobre Isma bojament enamorat d’ella. Així mateix, tampoc s’acaba d’aprofundir en la figura de la Quatre Ulls, una noia poc agraciada, segons l’autora, que malda per despertar l’interès del protagonista i que només veiem fugaçment en un fragment de diari al llarg del llibre. Crec que a la novel·la li manca volum, cos, ànima per esdevenir una lectura de referència.

Tot i això, pot ser una lectura pedagògica d’interès per a instituts que vulguin plantejar el tema de la immigració.