Quan el cor et va de pressa

Quan, a la classe d’anglès, la Pi s’esvaeix sobtadament, es trenca la rutina del seu món. A l’hospital, el diagnòstic és clar: ansietat. Els seus pares li ofereixen tot el que tenen a l’abast amb el desig sincer que torni a ser la de sempre. Però la Pi decideix quedar-se a casa, i és en aquest espai de pausa que comença a teixir vincles inesperats amb tres dones que viuen a la mateixa escala: la Gillian, la Bianca i la Vicky. No són ni heroïnes ni terapeutes, però tenen una cosa que cura: presència, calidesa, imperfecció compartida. Amb elles, la Pi descobreix que la vida no sempre es redreça amb receptes, sinó amb companyies que abracen i comprenen.

L’autora danesa Mette Vedsø té una llarga trajectòria en la literatura infantil i juvenil i ha rebut diversos premis per les seves obres a Dinamarca. Quan el cor et va de pressa va ser inclosa a la prestigiosa llista White Ravens l’any de la seva publicació, el 2020.

Narrada en primera persona i amb un estil senzill i directe, Quan el cor et va de pressa es construeix a partir de capítols molt curts que no superen mai les tres planes. Aquesta estructura recorda un diari personal, tot i que en lloc d’estar organitzat per dies s’organitza per escenes i diàlegs interns i amb els altres personatges. És una novel·la clarament temàtica, que aborda la salut mental dels adolescents des d’una mirada que no jutja. En destaquen dos punts forts: en primer lloc, el desenvolupament dels personatges, especialment la Pi i les tres veïnes, i la narració dels lligams que s’estableixen entre elles, i en segon lloc, el tractament que fa l’autora d’un tema tan delicat com l’ansietat, que es relata de manera franca i esquitxada amb punts d’humor. Ara bé, en alguns moments de la part final del llibre ens sembla percebre la veu d’una persona adulta i no pas d’una adolescent, en les reflexions de la Pi sobre els aprenentatges que li ha reportat aquesta etapa de la seva vida, fet que no s’adverteix a la resta del llibre.

A l’obra hi ha diversos fragments en anglès que no han estat traduïts per Meritxell Salvany, però avui dia els joves lectors tenen prou nivell de la llengua per no necessitar-ho; s’agraeixen el parell de notes de la traductora que ajuden a entendre el context. Pel que fa a l’edició, la maquetació és correcta, i la coberta en color permet que la feina de la il·lustradora Lorena Rivega llueixi.

Per a aquells mediadors de lectura que estiguin interessats a tractar la salut mental des de la literatura, aquesta és una obra que sense cap mena de dubte els resultarà atractiva; l’agilitat de la lectura és un altre punt fort que facilita que formi part del conjunt de lectures guiades als centres educatius.

NarrativaRealisme